Diumenge, 26 De Març De 2017
Castell 3, Artesa de Lleida - 25150
Telèfon: 973167162
Fax: 973167315

Història

1 · 2 ...   »

EXTENSIÓ, SITUACIÓ I COMUNICACIONS

El terme municipal d'Artesa de Lleida, de 24,06 km2 d'extensió, és envoltat en una bona part al Nord i a l'Oest pel terme de Lleida i limita tambè amb el d'Aspa al Sur, Castelldans al Sudest (Garrigues), Torregrossa al Nordest (Pla d'Urgell) i Puigverd de Lleida a l'Est. Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la plana regada pel canal d'Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al Nord, mentre que a la part meridional s'acosta al de les plataformes garriguenques. A més del canal d'Urgell, drena el terme de torrent de la Femosa, que passa per la part Nord procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al Segre aigua avall de Lleida. El poble d'Artesa és l'unic nucli de població agrupada del terme, que comprèn tambè el despoblat de Vinatesa. Alguna de les partides del municipi són Montlleu, el Saldà, Castelló, la Serra, Pla de les Moles, Els Colomers, les Fonts. COMUNICACIONS: La via de comunicació més important ha estat la carretera local L-702, que procedeix de Lleida i arriba a Puigverd i a Castelldans, des de Puigverd de Lleida surt una carretera local que connecta amb la N-240, i la carretera local que d'Artesa porta a Aspa i al Cogul (LV7021). La via del ferrocarril de Barcelona a Lleida travessa el sector Nordest del terme, i l'autopista de l'Ebre (AP-2) hi passa pel sector meridional, al Sur és creuada del canal d'Urgell. Tambè està creuada pel traçat del Tren d'Alta Velocitat, que entra per la partida de Montlleu, travessa tota l'horta, passant per la partida de les fonts i el Secanet, i es dirigeix cap al terme de Puigverd de Lleida. Camins municipals: Els principals camins municipals diposen de reg asfàltic, entre ells destaquen: - El camí de Montlleu. És transitable però no està asfaltat. - El camí del Saladà (que procedeix de Puigverd de Lleida). No està asfaltat. - El camí de les Fonts. Està asfaltat. - El camí del Vinya Nou que condueix als Alamús. Està asfaltat. - La carrerada de Sant Esperit que enllaça amb el terme de Lleida i la carretera de Tarragona està asfaltada. Senyalització: . URBANA: No hi ha senyalitzacions urbanes indicadores dels diferents indrets del municipi. . RURAL: No hi ha senyalitzacions rústegues.

HISTÒRIA

Fins a les investigacions fetes en el Llibre verd de l'Arxiu Capitular de Lleida, eren molt escasses les notícies sobre l'origen del lloc d'Artesa de Lleida. Consta un Arnau d'Artesa (procedent segurament d'Artesa de Segre) des del 1148 al Segrià, afavorit per Ramon Berenguer IV, al qual serví en la conquesta de la ciutat, i que rebé unes terres a la vall de la Femosa. També hi ha un altre repoblador, Ximeno d'Artusella, que en el 1174 signà la segona carta de poblament d'Alguaire, procedent segurament tambè d'Artesa de Segre. Un altre repoblador de l'indret procedent del bescomptat d'Àger és Pere d'Oromir, que donà nom a alguna partida d'aquest territori. Amb tot, aquests llinatges no foren els principals beneficiaris del lloc, sinó els Ribelles, i per això durant l'edat mitjana el poble rebé el nom d'Artesa de Ribelles. Ja Miret i Sans assenyala Gombau de Ribelles, que participà en el setge de Lleida el 1149, com a repoblador d'Artesa, amb terres des de la Costa dels Pals (Albarés) fins a la Femosa (1159). El procés de colonització segons el Llibre verd esmentat i el Cartoral de Gardenya des del 1156 fins al 1194. En el seu testament, Gombau de Ribelles i la seva muller Marquesa deixaren (1179) el castell d'Artesa als seus fills Ramon i Gombau. Però sabem, per un testament citat per J.R. Gallart, del Grup d'Estudis La Femosa, que el 1159 un tal Ramon Arnau havia deixat en testament al seu fill el castell d'Artesa, i que vers el 1190 els templers apareixen ja com a donadors de terres del terme, regades per la clamor o reguer de la Femosa, i tambè que el 1194 un Pere d'Artesa es fa vassall de la milícia del Temple. Sembla que hi havia relació familiar entre els Artesa i els Ribelles. Molt probablement el castell d'Artesa, que corresponia a l'actual Vileta o nucli antic del poble, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, que des del 1319, extingits els templers, fou transferit al Gran Priorat de Catalunya de l'ordre militar dels hopitalers. Les escriptures dels segles XIII i XIV donen notícies d'algunes partides i torres dins el terme d'Artesa, com a torre d'Oromir (entre Artesa i Juneda, no lluny de Minferri), o la torre de Fenosell (que el 1231 era del ciutadà de Lleida Ramon d'Ofegat i de la seva muller Romia). Al N del terme (actualment de Lleida) hi havia la torre o castell de Grealó. Tenim també notícia de la Torre Mirona (entre Artesa i Castelldans), que Ramon Berenguer IV atorgà a Miró Torbaví: la carta de poblament d'aquesta torre (situada entre Lleida i Artesa segons el Cartoral de Poblet) fou atorgada per Alfons I el 1173 (ha estat publicada per Gallart el 1978 en la revista "La Femosa"); aquest lloc era ja despoblat a mitjan segle XIV. En els enfrontaments entre els hospitalers de Gardeny amb la paeria de Lleida i amb Guillem de Montcada a mitjan segle XIV, Artesa consta com un lloc de 20 cases habitades. Quan el 1359 hi hagué un conveni entre els hospitalers i els seus vassalls d'Artesa de Lleida, l'ordre no tenia encara el mer i mixt imperi o jurisdicció plena sobre la vila, que adquiriren de Pere III el 1380 per 3000 florins. Aleshores Artesa formava part de la vegueria de Lleida. Els arxius lleidatans donen notícies de la petita població, que anava creixent al llarg del segle XV (alguns dels casals que havien persistit fins fa pocs anys a la Vileta eren d'aquesta època). En un censal del 1429 de la parròquia de Sant Joan de Lleida es parla d'unes vinyes d'en Ferrer de Torres, veí d'Artesa , vora el pont de la Femosa (a la clamor de la Femosa), anomenat el pont del Boc de Biterna, cosa que indica que ja aleshores el lloc tenia fama de punt de reunió de bruixes ( el topònim perdurà fins al segle XIX). Encara és costum avui a Artesa de fer por als minyons que van per primera vegada a la ciutat amb la frase: "Noi, si vas a Lleida et faran besar el cul del boc". En un procés de bruixeria del 1627 hi ha notícia d'un aquelarre en aquest indret. El 1462, a l'inici de la guerra contra Joan II, els soldats del rei saquejaren l'esglèsia d'Artesa i profanaren el Santíssim Sagrament (s'endugueren la custòdia, que llençaren pel camí). Aquesta esglèsia, dedicada a Santa Maria des del segle XII (després a Sant Miquel), fou reconstruïda al segle XVIII, en el moment d'expansió demogràfica de la població. Hi ha ESCUT, Segell, i no hi ha SENYERA.

POBLACIÓ

La població es quintuplicà amb escreix al llarg del segle XVIII, quan passà de 69 h el 1718 a 389 h el 1787, i l'augment continuà al llarg del XIX (560 h el 1860), especialment a partir de la construcció del canal d'Urgell: 967 h el 1900, 1128 h el 1920, 1097 h el 1940, 1195 h el 1950, 1206 h el 1960, 1311 h el 1965, des d'aleshores tendeix a baixar: 1229 h el 1970, 1176 h el 1975 i 1170 h el 1981. El 1991 hom ha censat un total de 1188 h, dels quals 1121 viuen al mateix nucli d'Artesa de Lleida. La densitat de població resultant és de 49,3 h/km2. Pel que fa a l'estructura per edats, el 14,5% de la població censada té menys de 15 anys, el 67,4% entre 15 i 65 anys, i el 18,1% més de 65 anys. La població ocupada és de 439 persones, dels quals 175 treballen en el sector serveis, 169 en l'agricultura i la ramaderia, 60 en la indústria i 35 en la construcció. A partir de l'any 1991 la població torna a guanyar habitants, així actualment Artesa de Lleida, té reconeguts oficialment 1318 habitants en data 1 de gener de 2003. La proximitat a la ciutat de Lleida i el creixement de la construcció garanteixen un augment poblacional en el pròxims anys. En el padró. Habitants segons padró a 1 de gener de 2004 és de 1379 h.

ECONOMIA

El municipi es rega pel canal Principal d'Urgell i Canal Auxiliar d'Urgell que s'uneixen dins el terme en un de sol. L'economia principal del municipi és la pagesia, destacant el conreu de les terres de reg. La terra conreada (1389 ha el 1989), el 57,7% de la superficie municipal, és dedicada predominantment al regadiu gràcies a l'aigua del canal d'Urgell. El principal conreu són els arbres fruiters, sobretot pomeres, els qual tendeixen a augmentar en substitució dels cereals i el farratge. El 1989 es comptaven 139 explotacions censades, de les quals la gran majoria són explotades directament pels propietaris i hi ha encara alguns casos de parceria. Al regadiu predominen les explotacions petites ( d'1 a 5 ha) i mitjanes (de 5 a 10 ha). La porcí, 59 milers del caps d'aviram i 606 caps de boví). MERCAT: El mercat setmanal se celebra els divendres.

1 · 2 ...   »

Mapa Web