Historia i Patrimoni

Història

Fins a les investigacions fetes en el Llibre verd de l'Arxiu Capitular de Lleida, eren molt escasses les notícies sobre l'origen del lloc d'Artesa de Lleida. Consta un Arnau d'Artesa (procedent segurament d'Artesa de Segre) des del 1148 al Segrià, afavorit per Ramon Berenguer IV, al qual serví en la conquesta de la ciutat, i que rebé unes terres a la vall de la Femosa. També hi ha un altre repoblador, Ximeno d'Artusella, que en el 1174 signà la segona carta de poblament d'Alguaire, procedent segurament tambè d'Artesa de Segre.

Un altre repoblador de l'indret procedent del bescomptat d'Àger és Pere d'Oromir, que donà nom a alguna partida d'aquest territori. Amb tot, aquests llinatges no foren els principals beneficiaris del lloc, sinó els Ribelles, i per això durant l'edat mitjana el poble rebé el nom d'Artesa de Ribelles. Ja Miret i Sans assenyala Gombau de Ribelles, que participà en el setge de Lleida el 1149, com a repoblador d'Artesa, amb terres des de la Costa dels Pals (Albarés) fins a la Femosa (1159).

El procés de colonització segons el Llibre verd esmentat i el Cartoral de Gardenya des del 1156 fins al 1194. En el seu testament, Gombau de Ribelles i la seva muller Marquesa deixaren (1179) el castell d'Artesa als seus fills Ramon i Gombau. Però sabem, per un testament citat per J.R. Gallart, del Grup d'Estudis La Femosa, que el 1159 un tal Ramon Arnau havia deixat en testament al seu fill el castell d'Artesa, i que vers el 1190 els templers apareixen ja com a donadors de terres del terme, regades per la clamor o reguer de la Femosa, i tambè que el 1194 un Pere d'Artesa es fa vassall de la milícia del Temple. Sembla que hi havia relació familiar entre els Artesa i els Ribelles.

Molt probablement el castell d'Artesa, que corresponia a l'actual Vileta o nucli antic del poble, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, que des del 1319, extingits els templers, fou transferit al Gran Priorat de Catalunya de l'ordre militar dels hopitalers.

Les escriptures dels segles XIII i XIV donen notícies d'algunes partides i torres dins el terme d'Artesa, com a torre d'Oromir (entre Artesa i Juneda, no lluny de Minferri), o la torre de Fenosell (que el 1231 era del ciutadà de Lleida Ramon d'Ofegat i de la seva muller Romia).

Al N del terme (actualment de Lleida) hi havia la torre o castell de Grealó. Tenim també notícia de la Torre Mirona (entre Artesa i Castelldans), que Ramon Berenguer IV atorgà a Miró Torbaví: la carta de poblament d'aquesta torre (situada entre Lleida i Artesa segons el Cartoral de Poblet) fou atorgada per Alfons I el 1173 (ha estat publicada per Gallart el 1978 en la revista "La Femosa"); aquest lloc era ja despoblat a mitjan segle XIV.

En els enfrontaments entre els hospitalers de Gardeny amb la paeria de Lleida i amb Guillem de Montcada a mitjan segle XIV, Artesa consta com un lloc de 20 cases habitades. Quan el 1359 hi hagué un conveni entre els hospitalers i els seus vassalls d'Artesa de Lleida, l'ordre no tenia encara el mer i mixt imperi o jurisdicció plena sobre la vila, que adquiriren de Pere III el 1380 per 3000 florins. Aleshores Artesa formava part de la vegueria de Lleida. Els arxius lleidatans donen notícies de la petita població, que anava creixent al llarg del segle XV (alguns dels casals que havien persistit fins fa pocs anys a la Vileta eren d'aquesta època). En un censal del 1429 de la parròquia de Sant Joan de Lleida es parla d'unes vinyes d'en Ferrer de Torres, veí d'Artesa , vora el pont de la Femosa (a la clamor de la Femosa), anomenat el pont del Boc de Biterna, cosa que indica que ja aleshores el lloc tenia fama de punt de reunió de bruixes ( el topònim perdurà fins al segle XIX).

Encara és costum avui a Artesa de fer por als minyons que van per primera vegada a la ciutat amb la frase: "Noi, si vas a Lleida et faran besar el cul del boc". En un procés de bruixeria del 1627 hi ha notícia d'un aquelarre en aquest indret. El 1462, a l'inici de la guerra contra Joan II, els soldats del rei saquejaren l'esglèsia d'Artesa i profanaren el Santíssim Sagrament (s'endugueren la custòdia, que llençaren pel camí). Aquesta esglèsia, dedicada a Santa Maria des del segle XII (després a Sant Miquel), fou reconstruïda al segle XVIII, en el moment d'expansió demogràfica de la població. Hi ha ESCUT, Segell, i no hi ha SENYERA.