Jaciments Arqueològics

Jaciments Arqueològics

Artesa de Lleida, és un municipi especialment ric en jaciments arqueològics, d'èpoques força dispars, que van des del paleolític inferior fins a la dominació romana. D'aquest darrer període s'han documentat un bon nombre de vil.les al llarg de la vall de la Femosa, per on passava la via romana de Lleida a Tarragona.

• Clot de Ballester: És un taller de silex que hom data al paléolític inferior; és el més antic, i és situat a la partida del Pla, al costat dret i al peu de la carretera aparèixer l'any 1979 i d'aleshores ençà s'han recuperat una cinquantena de peces.
• Baluart: Al Sud del nucli urbà d'Artesa.
• Barranc: Al Sud del nucli urbà d'Artesa.
• Les Cadolles: És un jaciment romà situat 3 km. al S del cap municipal. Es tracta de les restes d'una vil.la romana que permeten observar afloraments de parets i restes de paviment. S'hi ha trobat abundants restes de ceràmica comunca, sigil.latahispànica, algun peu d'àmfora i restes d'arrebossat de paret amb estuc.
• Castelló: Gairebé al límit amb el terme de Lleida, al Nord d'Artesa, és un jaciment iberoromà, on s'han trobat importants restes de ceràmica.
• Les Fonts I: El qual abraça un espai de temps que va del paleolític mitjà fins a l'edat del bronze (al costat dret de la Femosa i al peu de la Carrerada).
• Gravera de L'Eugeni: Situat a la partida de la Bassa Bona, uns 500m. a l'W del nucli urbà.
• La Planeta: A uns 500 m d'Artesa i damunt de l'autopista, correspon a l'edat del bronze; un sondeig dut a terme el 1978 va donar com a resultat la localització d'un fons de cabana i d'interessants materials ceràmics.
• Roques del Monjo i Roques dels Colomers: Al Sud del nucli urbà d'Artesa.
• Sant Esperit el Secanet: Al costat dret de la Femosa, uns 2 km en direcció Nordoest d'Artesa, tambè són tallers de sílex, però corresponen al paleolític mitjà.
• Tossal de L'Embrosi: Sobre una de les terrasses més altes de la vall de la Femosa.
• Vinyar Nou.
• El Despoblat de Vinatesa: És situat al sector NW del terme, prop de la Femosa, i segons sembla es tracta d'un lloc d'origen sarraí que fou atorgat al capítol de la seu de Lleida, que tenia els drets d'herbatge i que mantingué la propietat fins els nostres dies ( el comptat de Vinatesa fou donat el 1912 a Miquel Agelet i Besa, polític lleidatà).